Un premi per promoure les visions crítiques sobre el Raval

La Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, la IMF-CSIC (Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques), El Diari El Raval, GRECS (Grup de Recerca en exclusió i Control Social)  del Departament d’antropologia de la Universitat de Barcelona i l’Editorial Virus convoquen la 2a edició del Premi Raval d’investigació Joaquín Jordà.

El Premi vol incentivar estudis i treballs en el camp de les ciències humanes i socials relacionades amb el Raval per tal d’enriquir el coneixent del barri, reforçar la seva identitat i cohesionar la comunitat que hi viu, contrarestant la imatge sovint simplificadora i estigmatitzant que es projecta sobre aquest barri, la seva història i la seva gent.

El Raval, fora muralles en una època i Districte V fins no fa gaire, ha estat sempre un lloc d’acollida de persones que procedents d’altres indrets han arribat a la ciutat de Barcelona a buscar-se un lloc on viure i progressar. Els diferents moviments de població, tant d’entrada com de sortida al barri, a voltes en situacions molt precàries, han configurat un indret eminentment urbà, específic  –potser únic a Barcelona. D’altra banda els diferents poders polítics i econòmics de la ciutat han realitzat intervencions urbanístiques o de caire social que també han anat deixant la seva empremta conflictiva respecte a la repercussió sobre l’espai, els seus habitants, el seu patrimoni i la seva història. La població que ha viscut en aquest territori ha patit sovint les conseqüències de la massificació de l’espai urbà, creat i transformat per la industria d’una època i deteriorat i abandonat posteriorment a la decadència pel trasllat en altres; i condicionat de fa un temps per l’especulació immobiliària o el creixement turístic. Pol d’atracció o de rebuig en l’època del “Barri Xino”, en aquesta dualitat de l’espai al marge com l’ha definit Ferran Aisa, el Raval és encara un món constantment redescobert i repensat. La vida en aquesta illa urbana dins la pròpia ciutat ha creat els seus propis personatges, mites, llegendes, llocs simbòlics, festes… Actualment, quan per raons molt diverses el Raval s’està convertint en un espai cobejat, convé saber quina és la seva història, què amaguen els seus carrers, que pretenien els diferents plans urbanístics, com era la realitat “del Xino” al llarg de molts anys, per a què lluitaven les persones que han treballat per millorar-lo. Què en sabem de la gent, dels locals, del comerç, de la industria, de les festes,  de la vida del barri, en definitiva dels canvis que van esdevenint al llarg de la seva història?

Joaquín Jordà

Recordem a Joaquín Jordà  (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 – Barcelona, 2006) perquè va ser un veí del Raval, concretament del carrer de la Cera. Com si no pogués ser d’un altre manera es va implicar en la lluita que les gents del barri mantenien contra tots els que han volgut aprofitar-se del territori  i la seva gent.  El 1998 després de patir un infart cerebral abandona Madrid i torna a Barcelona. Creia que retornant a Barcelona –“una ciudad muy geométrica, muy racionalista”- recuperaría una “memoria antigua, más automàtica”. I va caure al barri del Raval “un barrio que de racional no tiene nada”.

De vuelta de Madrid e instalado aquí percibí algo que estaba ocurriendo, un barrio que guardaba algo muy catastrófico, y de ese algo no se hablaba, había como misterios, como secretos y como miradas enfrentadas, veías que alguien no se hablaba con alguien, gente que vivía en la misma calle, o extrañas enemistades. Una ciudad dividida en dos, entonces apareció el libro de Arcadi Espada [Del amor a los niños] y acudí a su presentación. Vi al autor y a algunos de los personajes de la historia, y me impresionó el dolor con que contaban los hechos y pensé que podía ser un tema interesante para plantear una película.

Aquesta pel·lícula va ser “De Nens”. La influència de la investigació fílmica de Joaquín Jordà ha estat impressionant. Seria inimaginable entendre avui part de les dinàmiques ombrívoles que han governat el barri del Raval sense la figura de Jordà. Una quantitat immensa de treballs de recerca en antropologia, sociologia, geografia o psicologia s’han inspirat en ell. Seguin la seva estela, aquestes recerques han posat al centre de l’ètica investigadora l’obligació de narrar el què ha passat i passa –de bo i de dolent- al Raval. I així ho va fer Joaquín Jordà, potser recordant la màxima de Walter Benjamin segons la qual, tota narració és una forma de justícia.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s